A l’edat mitjana la majoria d’habitants de Navata eren pagesos i treballadors del camp, però dins la vila hi devia haver un nombre d’artesans importants. S’han documentat paraires (treball de la llana), ferrers, perolers o calderers, carnissers, forners, mestres de cases, etc. i segurament molts d’altres que no n’ha quedat constància documental: dides, sastres, sabaters, fusters, aiguaderes, boters…
Els gremis
Els artesans medievals s’agrupaven en gremis per protegir-se de la competència. El gremi obligava a complir certes normes: no es podia treballar sense permís; tots els artesans havien de treballar les mateixes hores amb el mateix tipus d’eines, i, a més, el gremi controlava la qualitat i el preu dels articles.
Els artesans del mateix gremi, solien tenir els tallers en el mateix carrer i molts carrers actuals de les ciutats i viles de Catalunya encara reben el nom dels gremis de l’edat mitjana. Aquest és el cas del carrer dels Perolers.
Els gremis també eren els que controlaven els treballadors de cada ofici: en primer lloc, hi havia el mestre artesà que era el que coneixia molt bé l’ofici, tenia taller propi i disposava de les seves pròpies eines. En segon lloc, hi havia l’oficial, que treballava al costat del mestre artesà, i que quan tenia prou diners i coneixença de l’ofici, podia fer un examen i establir-se per compte propi, i sempre amb el permís del gremi, convertir-se en mestre artesà. En últim lloc, hi havia l’aprenent, que des de ben petit aprenia l’ofici amb el mestre, i quan tenia prou coneixements podia passar a ser oficial.
El portal d’en Ballart
En aquest espai hi havia el portal oest de la muralla, anomenat el portal d’en Ballart. Aquest nom li ve d’en Joan Ballart anomenat també Ballart del Gorg. Aquest indret també se’l coneix popularment com la placeta del Gorg, ja que antigament es creu que a la zona hi havia un gorg o una bassa que recollia aigua, probablement de forma natural, i que devia ser utilitzada pels vilatans.