La Creu de Terme d’Ordis (segle XX) Des de l’edat mitjana les creus de terme es posaven als límits de les parròquies, de propietats privades o per delimitar l’espai destinat a enterraments a la vora de les esglésies. A banda de fer de fita, podrien haver estat erigides com a monument expiatori, en senyal d’algun col·lectiu o, simplement, per fomentar la devoció dels passavolants. El creixement dels nuclis urbans va provocar que moltes d’aquestes creus, aixecades originalment a l’exterior de pobles i ciutats, acabessin integrades dins les viles; aquest és el cas de la Creu d’Ordis. Aquest element rep el nom d’Ordis perquè està situat a l’antic camí que porta cap a la població veïna d’Ordis. TwitterFacebookPinterestGoogle+RSS Anterior El reaprofitament de la pedra de la muralla (segle XVII) Següent El mercat medieval, a partir de Pentecostes de 1317