Els orígens medievals de Navata (segle XIV-XV)
El nucli urbà de Navata va néixer al voltant de l’Antic Hospital que es fundà prop d’un camí medieval molt transitat, el que anava de Figueres a Besalú. La institució, que també es coneixia com l’hospital de pobres, ja es trobava en funcionament l’any 1283. Els primers habitatges i petites indústries s’establiren al seu voltant ben aviat. De fet, a aquesta primera agrupació urbanística se l’anomenava «Villa Hospitalis», la Vila de l’Hospital. A partir del segle XV ja hi ha documentat el comú de la vila regit per jurats, és a dir l’ajuntament de l’època.
Abans de l’existència del nucli urbà actual, i des del 1051 Navata ja era una important baronia amb el castell de Navata com a poder polític i l’església de Sant Pere Vell o de Can Miró com a poder religiós i encara avui l’escut de la vila porta la corona de baró.
Navata, vila emmurallada
El títol de vila, que ja des de ben antic ostenta Navata, indica que era una població que sense ser una ciutat, tenia alguns privilegis que la feien allunyar de ser un poble. Ser una vila era important perquè representava el reconeixement general de la preeminència de Navata sobre els pobles veïns.
La petita població medieval era important com a punt estratègic, com a lloc de pas i de defensa contra la penetració de possibles invasions, al sud de la carena pirinenca. I és per això que, segurament al segle XIV o XV, es va construir una muralla per a protegir-la. De l’antiga construcció defensiva en queden pocs llenços, ja que una part important de la pedra es va fer servir per construir nous edificis o l’església actual i l’altra es va enderrocar. També hi ha una part del traçat de la muralla que es troba en cases modernes sobreposades.
El portal dels Valls
La muralla tenia una planta trapezoïdal i quatre portals. En aquest espai hi havia el portal de la part nord de la muralla, el portal dels Valls. El vall o fossat era excavació profunda que es va fer al voltant de la fortificació per a dificultar el pas de l’enemic des de fora fins al mur de la muralla com la placeta del Gorg, ja que antigament es creu que a la zona hi havia un gorg o una bassa que recollia aigua, probablement de forma natural, i que devia ser utilitzada pels vilatans.