Des de l’edat mitjana les creus de terme es posaven als límits de les parròquies, de propietats privades o per delimitar l’espai destinat a enterraments a la vora de les esglésies. A banda de fer de fita, podrien haver estat erigides en monument expiatori, en senyal d’algun col·lectiu o, simplement, per fomentar la devoció dels passavolants.
El creixement dels nuclis urbans va provocar que moltes d’aquestes creus, aixecades originalment a l’exterior de pobles i ciutats, acabessin integrades dins les viles; aquest és el cas de la Creu d’Ordis. Aquest element rep el nom d’Ordis perquè està situat a l’antic camí que porta cap a la població veïna d’Ordis.
