Les muralles servien principalment per defensar, però també per demostrar força i independència política; jurídica, ja que separava els proscrits a extramurs; fiscal; conformaven un límit físic; i, finalment, servien com a ornament.
Eren construccions que havien de durar i ser resistents. Tenien un gruix considerable, sobretot a la base. La tècnica constructiva solia ser sempre la mateixa: dos llenços paral·lels, un d’interior i un d’exterior, formats per pedres o carreus grans units amb morter de calç i, l’espai entre llenços reblert de pedres més petites i terra. La part superior de les muralles normalment era més prima i lleugera i sovint podia acabar amb un parapet de fusta, que és per on passaven els soldats durant la ronda.
