Fins a l’arribada de l’aigua corrent a les llars, les famílies havien d’aconseguir l’aigua potable de fonts i pous com aquest. Antigament, hi havia un ofici vinculat als pous i fonts públiques, el d’aiguader o aiguadera. Eren les persones que traginaven aigua per vendre-la. Aquest ofici va durar fins a començament del segle XX i era habitual sobretot a les ciutats, on proveïts d’un animal de bast carregat amb càntirs, oferien aigua la població.
